Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

arreplegar

1 1 v. tr. [LC] Agafar o recollir d'ací i d'allà (coses escampades a terra, disperses, abandonades) per aplegar-les, guardar-les, apropiar-se'n. Arreplegueu la fullaraca dels caminals i feu-ne un foc. Tiraven confits i els nois arreplegaven els que podien. Un home que anava arreplegant fems amb un cabasset. Arreplegar materials, citacions, exemples, per escriure una obra. Els pocs músics que poguérem arreplegar per fer la cobla. Arreplegar una basa. Un asil on arrepleguen els nois abandonats. La mar tot ho arreplega.
1 2 [LC] arreplegar el bestiar Tancar-lo quan torna de pasturar.
1 3 v. tr. [LC] Atrapar. Ja veuràs si t'arreplego!
1 4 v. tr. [LC] [MD] Ésser atacat (per una malaltia). El meu cosí ha arreplegat una pulmonia.
1 5 v. tr. [LC] per ext. Ens va arreplegar una tempesta.
2 1 v. intr. pron. [LC] Coses disperses, ajuntar-se en munts. La neu s'ha arreplegat pels marges.
2 2 v. intr. pron. [LC] per ext. En aquella taverna, s'hi arreplega tota la purrialla del barri.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions